Fa uns dies des de la Universitat d’Alacant ens van demanar que ompliu el qüestionari que aparareix en l’enllaç (Proyecto Redes de Investigación en Docencia Universitaria) que hi ha baix per conéixer la vostra opinió sobre la Orientació Universitària. Us agrairia que dediqueu uns minuts a fer-lo, ara que s`han acabat els exàmens. Servirà per millorar el treball de tots i totes.
ACCESO DEL ALUMNADO DE SECUNDARIA A LA UNIVERSIDAD : Encuesta.
LA DONA I EL FRANQUISME
El DiaInternacional de la Dona és un bon moment per reflexionar sobre la realitat d’on venim i de les moltes dificultats que encara han de superar les dones i més en un país, Esànya, on parlar de memòria històrica sembla encara remoure velles disputes.
Hui, als mitjans de comunicació, es parla molt de la situació de les dones als països subdesenvolupats, però s’ens ha oblidat que a Espanya, no fa tant, la situació de les nostres mares i avies era molt semblant. Però, cal una pregunta: quant d’aquella mentalitat no ha quedat impresa en el nostre pais actualment? No has sentit coses paregudes a les que apareixen en la presentació “Les dones i el franquisme” en la teua casa, l’Institut, el carrer?
Si t’interessa el tema, ací tens un bloc excel·lent sobre el Franquisme i les Dones realitzat per Clara Tur Muñoz i la Maria Pomés Lorencés, alumnes de l’IES Francisco de Goya de Barcelona: un 10.
LA PERVIVÈNCIA DEL FRANQUISME
El passat any es va publicar, auspiciat per la Real Acadèmia de la Història, un Diccionari Biogràfic en el qual realitzava una anàlisi molt benèvol de la dictadura franquista i s’atacava als protagonistes de la República derrotada.
Un grup d’historiadors, vinculats als millors departaments universitaris espanyols, van protestar per la manipulació de la Història que s’hi realitzava. Ara, coordinats per Ángel Viñas, han decidit publicar un llibre contra els mites del franquisme. Un més, ja que per molt que s’insisteixi, una part de la societat espanyola segueix considerant avui que Franco va ser necessari, un salvador i el seu règim un període feliç en la Història d’Espanya.
Per això, en l’última fira ARCO, d’Art Contemporani l’escultor Eugenio Merino va realitzar una escultura realista de Franco a un dispensador de Coca-cola, per simbolitzar que encara tenim a Franco a l’interior del nostre més proper món (la Coca-cola ) com si estigués en hibernació.
Et resumeix un article publicat avui a l’edició digital de Público:
Probablement, a Ángel Viñas l’últim que li venia de gust en aquests moments era aparcar les seves investigacions personals per a coordinar una obra col·lectiva sobre la Segona República, la Guerra Civil i el franquisme, però moltes vegades la professió et planta davant imperatius que de la nit al demà es converteixen en prioritat.
I la prioritat, en aquesta ocasió, forçava a elaborar una resposta rigorosa, científica i rotunda al gran disbarat en què es va convertir el Diccionari Biogràfic Espanyol de la Reial Acadèmia de la Història, finançat amb 5,8 milions d’euros de fons públics, quan es va conèixer que estava ple de, literalment, desvaris.
Aquesta resposta ja té títol: En el combat per la Història. L’obra la publicarà a l’abril l’editorial Passat & Present i es vendrà amb una faixa ben explícita que advertirà: “Contra el Diccionari Biogràfic Espanyol”. L’obra inclou un detallat anàlisi temàtica i biogràfic de la Història d’Espanya entre els anys 1931 i 1975 a càrrec dels majors experts en aquest període: des de Julián Casanova a Josep Fontana, passant per Enrique Moradiellos , José Carlos Mainer, Carlos Barciela, Antonio Elorza, Francisco Espinosa o Paul Preston. Així, fins a 33 historiadors, coordinats per Ángel Viñas.
Per aquest motiu, l’obra inclou un epíleg en el qual es denuncien les “infrapublicaciones” que intenten fer revisionisme “suavitzant la barbàrie franquista”, “la segona més sanguinària d’Europa , només per darrere de la soviètica “.
D’entre tots els mites franquistes, el de la croada és el que amb més força ha quedat incrustat en l’inconscient col·lectiu. És el més necessari, sobretot per justificar el suport de l’església al règim franquista, instal·lat després de provocar una cruenta guerra civil.
La repressió franquista durant i després de la Guerra Civil, documentada per Paul Preston al seu últim llibre, que xifra en 150.000 les víctimes innocents a mans dels revoltats, tampoc va ser per tant, segons els revisionistes. Per a la “historietografía”, la repressió va ser lògica i molt mesurada, ja que els “rojos” havien atemptat amb inusitada violència contra els defensors dels valors tradicionals espanyols. “És a dir, la violència franquista hauria estat sobretot defensiva i per tant humanament comprensible i justificable”, desglossa Puig.
Un altre mite: Franco no era un qualsevol. Els seus defensors el tenen per una de les ments més brillants entre els governants del segle XX i com un estrateg incomparable. No en va, Luis Suárez, en el Diccionari Biogràfic, explica que el 1965 va demostrar els seus dots militars davant el president Johnson recomanant sortir del Vietnam, “una guerra que no podia guanyar”.
Sense oblidar, clar, que Franco va torejar a Hitler a Hendaia i que podia presumir, després de la Segona Guerra Mundial, d’haver estat l’únic militar a derrotar als comunistes. “Pura mistificació”, es corregeix en En el combat per la Història, “la victòria militar de Franco va ser deguda en no escàs grau al suport decidit que li van prestar les potències feixistes i al pacte de No Intervenció que va resultar letal per a la República”.
Reig i Viñas també desmunten les tècniques dels presumptes historiadors per desfigurar la realitat del règim franquista, molts dels quals enriqueixen amb les seves signatures els continguts de pàgines web dedicades a la memòria del dictador. Un dels mètodes és la distorsió: per exemple, quan Franco arriba a Hendaia ha escollit Espanya no entrarà en guerra i a Hitler només li falta suplicar-li que li presti ajuda. Però la realitat no va ser exactament així: hi ha innombrables testimonis en què “els comandaments alemanys expressen judicis implacables i molt negatius sobre l’habilitat i competència dels seus homòlegs franquistes”, escriu Viñas.
DOCUMENTAL SOBRE NEGRÍN
Aquesta nit (27 de gener) s’emet a la 2 el documental sobre Juan Negrín titulat “Ciutadà Negrín”.
El documental sobre la vida de Juan Negrín, últim cap de Govern de la II República espanyola, a través dels seus discursos i escrits, dels records dels seus néts Juan i Carmen i de les imatges de cinema familiar que el propi Negrín va filmar a l’exili , quan retirat de la política, vivia com un ciutadà anònim.
Negrín sempre va ser un president atacat des de totes les cantonades de la política. Encara avui, 55 anys després de la seua mort, ho segueix sent i sobre ell recauen tot tipus de demonitzacions.
Si tens interès pel tema et presentem dos atacs a la seua figura: un des de la dreta, amb l’article de Jiménez Losantos i un altre des de l’esquerra amb un altre article de . A més tens una defensa del personatge per part de l’historiador Ángel Viñas. També un enllaç a la “Fundación Juan Negrín” que treballa el seu arxiu.
Jiménez Losantos: Juan Negrín, el gran estafador.
Antonio Cruz: Negrín, puntos oscuros.
Ángel Viñas: Negrín y los 35 viejos militantes socialistas.
ANUNCI: REPÀS, EXAMEN I TERCERA PRÀCTICA
A causa dels últims esdeveniments produïts al nostre Centre, que han alterat el normal desenvolupament de la docència, crec que, per tal de millorar la preparació de l’examen amb les mateixes oportunitats per a tots el alumnes i les alumnes, cal reforçar els últims temes i proporcionar l’alumnat un adeqüat repàs del temari.
En vista de la jornada de vaga d’alumnes del pròxim dimarts i ja que el grup de 2n Batxillerat B no té classe fins el dia de l’examen, demà dilluns 23 de gener, per la vesprada, hi haurà una classe de repàs general des de les 18.00 hores a l’Institut.
En aquests moments difícils per a l’Educació a la Comunitat Valenciana tots tenim que fer un esforç i tots els membres de la Comunitat Educativa tenim que donar exemple de que les nostres reivindicacions no són gratuïtes i fruit del desig de treballar menys o no donar classe com, maleuradament, s’està llegint en molts foros aquests dies. Ara, més que mai, hi ha que donar exemple que de a tots ens importa l’educació, encara que als que més hauria de importar-les (les nostres gestors educatius) sembla que no és així. Per tant, us espera a tots demà a les 18.00 hores al Centre. És també una bona forma de reivindicar el que tots volem, per a que ningú tinga raons per a tildar-nos (a funcionaris i alumnes) de “ganduls”.
A més us comunique que la pràctica 3, que està en l’apartat corresponent, s’ajorna el seu lliurament fins al proper DIMECRES 1 DE FEBRER.
Per altra part, l’hora de l’examen del dimecres 25 será a les 11.15 minuts. Els professors que us donen classe ja estan avisats.
José Antonio Moreno Nieves, professor d’Història de 2n de Batxillerat de l’IES de Castalla.
EVOLUCIÓ DE LA GUERRA CIVIL I EL GUERNICA
Per a estudiar les fases de la Guerra Civil Espanyola, un breu resum interactiu que és molt útil mentre estudies aquesta part.
I sobre el mite del Guernika, bombardeig i quadre, ací tens una presentació pròpia que il·lustra l’assumpte:
PRÀCTIQUES VOLUNTÀRIES DE NADAL
Et proposem algunes pràctiques voluntàries per a aquestes vacances.
Es tracta de fer les qüestions 1, 2 i 4b del model d’examen.
Pots enviar-les per correu electrònic o en paper a la tornada de vacances.